dimecres, 8 de juliol del 2009

Dejunis i festins (novembre 2008)


Dejunis i festins és una novel.la de contrastos: entre Orient i Occident, l'escassesa i l'abundància, la tradició i la modernitat, l'aclaparadora calidesa índia i la gèlida comoditat de Massachusetts...

Anita Desai penetra al cor d'una família índia i retrata la lluita de tres germans per alliberar-se de les imposicions de la tradició i d'una complexa teranyina familiar. Arun, el noi, aconsegueix anar a estudiar en una universitat de Massachusetts; Aruna, la germana petita, es casa amb un "bon partit"; Uma, la germana gran, però, no pot sostreure's del depostisme d'uns pares amb criteris tan inamovibles i coincidents que són vistos com una sola persona: "elpapailamama".

Dejunis i festins arrela en una societat índia que no té res de postal; es tracta d'un país complex, en ple procés de despersonalització, amb unes classes mitjanes angloparlants i provincianes. La novel·la ha estat celebrada com una obra "rica per la seva atmosfera sensual, pel sentiment elegíac i per l'aire de comèdia desolada en què l'autora excel·leix" i confirma que Anita Desai es troba entre els més destacats escriptors en anglès de l'actualitat.



L'autora



Va néixer a Mussoorie, al nord de Delhi, el 24 de juny de 1937. El mestissatge forma part de la seva naturalesa, ja que el seu pare indi i la seva mare alemanya es van conèixer a Berlín, on ell havia anat a estudiar enginyeria, i es casaren en una època en que aquestes unions no eren gaire freqüents. El seu origen familiar determina el seus usos lingüístic, ja que parlava alemany a casa, mentre que a Delhi, amb els amics, parlava urdú, i a l’escola anglès. Aquesta és la llengua en la que ha desenvolupat la seva carrera, amb la qual cosa forma part del grup de escriptors i escriptores indis d’expressió anglofona. Anita Desai es graduà en literatura anglesa l’any 1957 i poc després es casà amb l’empresari Ashvin Desai; és mare de quatre fills, entre els quals l’escriptora Kiran Desai.

Anita Desai publicà la primera novel·la, Cry, the Peacock, l’any 1963. En els seus llibres, intenta desmuntar els tòpics occidentals sobre la societat índia, i al mateix temps recull els canvis sobtats que està experimentant en els últims anys. D’altra banda,els seus personatges són éssers aïllats, que pateixen les pressions familiars, malgrat que la família com a institució és també un suport per als individus.

La seva obra traduïda a les nostres llengües compren els títols següents:

1977: Fuego en la montaña
1980: Clara luz del día
1984: En custodia
1988: El Bombay de Baumgartner
1996: Viaje a Ítaca
1999: Dejunis i festins
2000: Polvo de diamante y otros relatos

Ha escrit també narracions curtes i literatura infantil. La seva obra ha estat traduïda a onze llengües i ha rebut nombrosos premis.


SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI

  • La novel·la Dejunis i festins està dividida en dues parts. Aquesta estructura potser queda reflectida en el títol. Quines diferències de personatges, espais narratius, temps, etc. caracteritzen cada part? Quin n’ és el nexe d’unió?
  • Anita Desai explica en una entrevista que a la societat índia el menjar té molta importància per la família. En canvi, a la societat americana, la família s’aplega, més aviat, al voltant de la nevera, en comptes de fer-ho al voltant del foc. Relacioneu aquestes declaracions amb el títol de la novel·la.
  • Què tenen en comú els dos espais i en què es diferencien? Quin valor té el paisatge en cada part de la novel·la?
  • Quins models de família presenta l’obra? Quina opinió té la narradora respecte ells?
  • Amb quin d’ells us sentiu vosaltres més identificat/ada?
  • A partir del retrat familiar que es fa a la novel·la, quines conclusions sobre la societat s’hi poden extreure?
  • Feu una valoració de la situació de la dona en la societat índia, segons es presenta a la novel·la.
  • I també, és clar, de la dona americana.
  • Per últim, assenyaleu com apareix el menjar i la cerimònia dels àpats en el llibre.

diumenge, 21 de juny del 2009

Clubs de lectura a cugat.cat

Com deiem a l'article anterior els Clubs de Lectura estan de moda. Aquest boom ha calat a Sant Cugat d'una manera molt profunda. A la nostra ciutat s'han organitzat fins a 7 Grups aquest any, el que ha permés a moltes persones gaudir de la lectura de manera conjunta.
El portal Cugat.cat es va passar pels diferents Grups i va demanar la seva opinió als participants i aquest va ser el resultat:

dimecres, 17 de juny del 2009

La revolució dels clubs de lectura

A ningú se li escapa que dins del món de les biblioteques hi ha una activitat d'animació a la lectura que destaca actualment per damunt de les altres. Es tracta dels Clubs de Lectura. Una activitat que dia a dia té més participants (hi ha llistes d'espera per poder forma part d'aquests Clubs) de manera que es pot començar a parlar de petita revolució literària o cultural.

Aquest moviment ha arribat també als blocs i són pocs els Clubs que no disposen d'un. Comencen a aparèixer fins i tot webs que ofereixen diferents recursos als Clubs com clubdelectura.es .Inclús hi ha webs que ens aconsellan a l'hora de crear un club travesia.mcu.es/receta

La temàtica es totàlment diversa i podem trobar des de novel·la juvenil, a tot tipus de novel·la (negra, històrica, romàntica,...), per idiomes (clubs en anglès, francés, alemany,...), Clubs per promocionar la lectura entre els neolectors i inclús de format que no és novel·la com és el cas dels còmics.

I és que una de les grans virtuts de s Clubs de Lectura és que permeten compartir a un col·lectiu un acte tan individual com és el de la lectura. Sentir les diferents impressions i opinions que un text causa als diferents membres del Club els hi permetrà gaudir més d'aquella obra literària.

dimarts, 16 de juny del 2009

El desert dels tàrtars


Club de lectura Fanny (30 de juny)

Drogo, oficial d’una fortalesa aïllada, ansia assolir la glòria, tot esperant una batalla que mai arriba. D’atmosfera kafkiana, Buzzati construeix una al·legoria sobre l’existència i una reflexió sobre la mort solitària i anònima.

Escriptor influenciat per Kafka, el surrealisme i l’existencialisme de Sartre i Camus, Dino Buzzati va escriure El desert dels tàrtars, la seva obra més coneguda, l’any 1940.

Bon viatge!

Comentari de la novel·la al club de lectura la mar de libros (Biblioteca Provincial de Huelva)

dijous, 11 de juny del 2009

La carretera


Club de lectura Isabel (7 de juliol)

Considerat pel prestigiós crític literari Harold Bloom com un dels quatre més grans novel·listes nord-americans del seu temps, juntament amb Thomas Pynchon, Don deLillo i Philip Rot, Comar McCarthy posseeix un imaginari literari centrat en els paisatges desolats de la nord-americà rural.

La carretera és una novel·la apocalíptica que reflecteix un món destruït, de llargues carreteres que condueixen a ciutats buides i de un pare i el seu fill que intenten sobreviure en un espai cobert de cendres on tot és gris, i a on s’amaga un horror del qual el pare vol protegir a el seu petit fill.